Un entrellat de cicatrius
com una xarxa al sol,
sense el peix de cada dia
ni el marisc de festa.
La teranyina del temps
on s’empresonen records
que engolirà la feixuga
aranya de la vida.
Tinc el bordó a punt
i les xiruques netes;
allà on porti el camí,
allà aniré, content!
Sóc una mica més savi,
per què sóc una mica més vell?
o per què sóc... Qui sóc?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.