Preguntaràs en quin vers hi ha escrit
el teu nom.
Venies i no venies,
confusa, perduda,
venies amb els teus disset anys,
venies i prenies la meva mà
i la deixaves i la buscaves
i la temies.
Preguntaràs que queda de tot això
en els meus versos.
Obre la teva brusa
deixa que el vent
t’ompli el cabell,
que un vers
porti el teu nom
amagat a bosc sagrat,
com jo portaré
en la sang ardent, sempre,
el teu.
Joan Rovira
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.