Vent

Ve el vent.
Qui l’ha cridat?
No sé qui el porta
amb aquesta arrogància,
tombant arbres, parets
i aixecant teulades.

Segons la tradició,
el vent sempre és senar:
un, tres o cinc dies.
Bufa, no se’n cansa
d’apagar espelmes
d’un pastís imaginari.

La Terra bufa, plora
i remou el canvi climàtic.
No sóc vell, no sóc jove,
però cada vegada se’m fa
més difícil recordar
un temps tan inestable,

tan fora de calendari.
La Terra es queixa
i no l’escoltem mai.
La Terra no pot regenerar-se.
La Terra es mor i nosaltres
també morim amb ella.