Foto el camp

Marxo, foto el camp,
estic fart d’aquesta ciutat amb
mentalitat de caragol i all i oli;
i que també sembla que tingui
la boira bressolant ses neurones.

Sí, emboirats i al·lèrgics
a les premisses democràtiques,
votant sempre amb el cor
i mai amb el cap. Lluny de
tot pensament de futur.

Una ciutat on el pas de vianants
es fa esbiaixat i de disseny,
què més dóna si és il·legal!
El que importa és l’esnobisme
polític d’esquerres i de dibuix.

Bo!, pura estupidesa emocional
que, per no tenir, no té previsió
pel que fa al melic de la ciutat,
per on passen (en esquifida rotonda)
el noranta per cent d’autobusos.

Sí, marxo, no sé quan tornaré.
Aquí us deixo la “nostra” boira
(física i d’esperit), l’artrosi del
vent del nord (i ràfega de cor)
i fico rumb al sud de mar i sol.

I dic mar!, no dic pas platja,
que aquesta la deixo per a totes
les formigues lleidatanes, que fan
cua per anar-hi el cap de setmana.
Marxo, tot maleint ja el retorn.