Des de la reminiscència de
la Mahalta de Màrius Torres,
fico rumb a Ma(ha)lta,
on surt el joglar impenitent.
Allà estant, em vas dir:
“Sóc una mica dis-persa”
i jo, al peu de la lletra,
dic i contesto: “Persa”
Aquell dia vaig descobrir que
la vida és avorrida sense tu.
Tu jugues al bateig de “Poeta”
i jo jugo al bateig de “Musa Persa”
I vam brindar amb copa de petons
i vam brindar amb aigua de cava;
que la vida ja és tota nostra,
perquè hem decidit ser feliços,
aquí, a la nostra illa de Malta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.