A l’abast

Miro el cel
i als núvols escric
el nom de les coses
amb un sospir.

Miro el vent,
surant a l’infinit,
i la veu crida
per damunt la nit.

Cal escriure el futur,
pintar-lo de colors
i ficar-lo a l’abast
de la gent, de tothom.