Capficat, buscant molsa pel betlem,
vaig tardà en adonar-me’n que
la muntanya tenia una senyera,
blanca i verda, estesa de cap a peus.
El sol la revifava com un somni
i la feia presonera de la tranquil·litat.
Més tard, fent el betlem, la mare em deia:
“Hi tires massa farina a la molsa”
Volia, com no!, plasmar la senyera
tridimensional de la muntanya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.