M’agradaria
que el meu secret
fos el teu secret:
Quan la lluna somriu
damunt la catifa
de fulles grogues.
Sí, m’agradaria.
M’agradaria
que el meu record
fos el teu record:
Quan el sol somriu
per damunt la boira
i el vent la despentina.
Sí, m’agradaria.
M’agradaria
que el nostre temps
fos recull de poesia:
Cada somni, utòpic,
seria un vers del poema,
declamat nit a nit.
Sí, m’agradaria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.