He posat un gual
a la porta del cor,
per evitar que aparqui
cap nou sofriment.
El riu del sentiment
ja té prou meandres,
l’aigua porta massa llim
i la vida suficient carrers.
Desarrelaré el llastre,
despullaré la meva ànima,
suraré per aquest riu
i sortiré il·lès de l’atzar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.