PSC vs PSC

Ja fa uns anys que vaig escriure: “Tard o d’hora, el PSC s’haurà de plantejar si primer són socialistes i després catalans o si primer són catalans i després socialistes”. Ara (vist el que hem vist, escoltat el que hem escoltat i paït silencis prou significatius), els hi torno a plantejar la disjuntiva, quina és la prioritat del PSC: ser català o ser socialista? I, a més a més, afegeixo una altra pregunta, per si volen sortir de l’armari, dieu-nos d’una punyetera vegada: Sou monàrquics o sou republicans?

L’evolució del PSC-PSOE ha estat força preocupant. Primer vam veure com renunciaven al marxisme (Europa mana), després van renunciar a un socialisme netament d’esquerres (cosa que va aprofitar Unides Podem), situant-se com a partit de centre (de centre esquerra?) i ara resulta que són defensors de la monarquia com si fossin un partit de dretes (és clar, no els hi queda cap més remei, si volen ser constitucionalistes); amb la qual cosa, i de forma indirecta, estan renunciant a la seva essència republicana. Ja veurem que passarà quan les joventuts socialistes algun dia explotin i plantin cara a les velles glòries, aquelles velles glòries que pels anys vuitanta anaven amb caçadores de pana. A mi, particularment, el que faci el PSOE no em preocupa (ja s’ho faran). El que si em preocupa, és el que fa el PSC, perquè el PSC està trencant amb l’herència ideològica d’en Raventós, Verde Aldea i tants altres socialistes històrics, fins i tot del PSUC.

Uf!, aquesta evolució comença a tenir una pendent massa forta. Desitjo que el PSC tingui bons frens per aturar-ho, perquè a la meva bola de vidre veig, a curt o mig termini, una disjuntiva: O bé el PSC es desmarca d’un PSOE monàrquic i reivindica el seu republicanisme històric o bé el PSC haurà d’afrontar la possibilitat d’una escissió entre socialistes monàrquics i socialistes republicans. Una reflexió, quan un arbre trenca les seves arrels, la possibilitat que aquest arbre caigui per una ventada és molt gran. S’és o no s’és, aquesta és la qüestió. Una qüestió definitòria.