Sense avidesa

Una poció d’escuma
reviu el xiscle,
el bram de la por.

Sentinella poruc,
veig l’orla de pols,
aspre fum de conflicte.

Balb, però amatent,
faig mos al sentit comú,
un bon glop a la lògica

i m’eixugo els llavis
amb un raonament
que sigui prou adient.

I deixo fora l’avidesa,
al ras i a la fredor
del qui no té temps.