La regressió del guerrer

Maó a maó marino el silenci.
Dempeus, pel llosat del dubte,
llisco el fuet de l’ambició,
el goig del retorn i el neguit,
com exercit d’espurnes de llar.

Copso l’antiga gavina
que planeja pel mantell blau.
El seu alè és el meu alè
i la seva ombra la meva ombra.

Pèlag de paraules barbollades
amb el vel de la vaguetat,
botó i trau de cada jorn,
quan l’entorn s’adorm
amb cançó de bressol:

L’última regressió hipnòtica,
la inèrcia del vell guerrer.