Quitrà

Sempre els trobàvem camí del sol de platja,
fent el llit de quitrà amb llençols de pedres
o teixint un jersei gris merengo als forats
de la sinuosa carretera del Coll de Lilla.
Fumejar d’encens de metàstasis d’asfalt.

Anàvem de cara: el camí de la il·lusió
d’aigua, sorra i sal; però també de creu:
calor, la sempiterna suor i les coïssors.

Recordo el cabell de cartró i el regust de sal,
a l’ombra d’uns budells de roca, gaudint
la remor del vent i les fulles dels pins,
l’entrepà a la mà, la beguda a l’altra,

La tornada era preludi i sonata de son
i el nostre cansament de satisfacció.