Si pogués enfilar-me
a la llum de la lluna,
em faria germà
de tots els estels.
Guarniria el record
amb canyella d’emocions
i abraçaria el temps
per no deixar-lo marxar.
Si pogués enfilar-me
a la llum del sol,
em faria germà
de cel i horitzó.
Seria ocell de destí
i fill d’albada,
amb vent pel futur
i vaixell per somiar.
Si pogués enfilar-me
a l’arbre de l’amor,
també m’enfilaria
a la corda de petons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.