Sóc carena dels anys viscuts
i l’horitzó de la senectut.
Sóc una incògnita a resoldre,
dins la matemàtica de la vida.
Tinc referència dins la paraula
per obrir porta a la poesia,
donar-li façana al diccionari
i poder abastar cada enigma.
Sóc alambí de pensament
per destil·lar idees i reflexions.
Sóc alt forn de sentiments
on enforno el motlle de l’amor.
I sóc... una espècie en extinció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.