Bosc poètic

Torno al paper en blanc,
retorno al diccionari,
per teixir un poema.
Cada vers una branca,
on floriran imatges,
sentiments i emocions.

Hieràtic, jugo amb mots
que bateguen el meu alè
i omplen un buit nu:
el melic de les neurones.
I obro porticons als ulls,
per vestir aquest poema.

Les branques fan l’arbre
i aqueix arbre està plantat
dins el bosc i món de poesia.
I, sí, hi ha arbres grans.
I, sí, hi ha arbres petits.
Però tots fan el bosc.