Gota a gota cau un dens silenci.
Tinc les emocions en minvant
i un solitari dolor en creixent.
L’existència és com la lluna,
encara que mai pots preveure
en quina fase et trobaràs. Potser,
la millor manera d’evitar-ho,
és sortir d’aquest parany de nit
i buscar el sol radiant del dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.