Sorra i arena

Des d’on es marceixen les ones,
veig blau de cel i blau de mar,
mentre escolto música de Blaumut.
S’entortolliga un ball de palmeres
(branques amansides) i s’entortolliguen
mirades inquietes que masteguen
pel passeig el misteri de l’amor.

Bellugo els peus nus, gaudint
pessigolles. Remeno sorra i arena,
fins que elles m’arriben a esgarrifar,
perquè s’aparellen amb ball i fueteig
d’un càlid vent de Xaloc, que dansa
cada captard, per portar l’anunci
d’una nit de lluna plena i d’estels.