Busco l’interruptor
per encendre el nou dia
i estenc cobretaula blau
on pintar núvols blancs.
Em poso sabatilles de passejar
per dibuixar el camí
i retolar els dos marges
on dormen pedres i herba.
Em vesteixo de negre
per assaborir la llum
i obro porta al somriure
per fotografiar el rostre.
Surto de la cabanya al bosc
per fugir de la soledat,
respirant arbres i ocells,
aquest aire de llibertat.
Falta poc o falta molt.
Ho tinc tot o no tinc re.
Feliç a estones, m’endinso
a la rutina d’un jubilat.
dimarts, 6 de setembre del 2022
Rutina
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.