Democràcia conceptual

Una democràcia que permet beneficis sense límit, a costa de la pèrdua del poder adquisitiu i l’empobriment de la gent, no és una autèntica democràcia, perquè trenca el principi d’igualtat i afavoreix la impunitat i el greuge comparatiu. Una autèntica democràcia ha de ser filosòfica (ètica) i totalment asèptica i equilibrada: ni capitalisme inflexible, ni socialisme d’almoina.

Quan un sistema polític li adjuntem la paraula règim (règim democràtic), ja ens estem allunyant del concepte filosòfic de democràcia. Hem de ser conscients que tant la filosofia com la democràcia, les dues van néixer a l’antiga Grècia i casi podríem dir que van néixer com a germanes bessones. Seria bo desterrar conceptes caducats de dretes, esquerres i centre, ja que no reflecteixen la societat actual del segle XXI. Societat que està condicionada per tot un seguit de crisis, un estat del benestar a la baixa i un canvi climàtic cada vegada més agressiu. Caldria, doncs, recobrar l’origen conceptual de la filosofia democràtica grega i anar eliminant les polítiques endogàmiques de partit, que sempre són i seran interessades.