Surt el sol, per obligació,
i orenetes afamades
oronegen en formació.
Gent força atrafegada
proposa expectatives
per afrontar el dia.
I la llum escombra
les ombres de la nit,
però respecta els arbres
on s’aixopluguen
coloms i parrups que
són de temporada.
I l’esperit enlaira
la cometa de l’esperança,
amb vent de matinada
i cordill d’empalomar,
que duu la memòria
de l’estimada iaia Rosalia.
Tot plegat, un altre dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.