Poti-poti

D’una bufada, s’infla la vela
i oneja la senyera pirata.
La brúixola marca el rumb,
perquè la proa cerqui l’illa.

Ens queden tantes coses per fer
que ens aferrem a la vida,
una bona excusa per escapar
de la por, el neguit i l’angoixa.

Una nodrida esquadrilla de coloms
circula pel carrer en contra direcció,
burlant la llum blava intermitent
d’una Guàrdia Urbana de servei.

Encara queden tolls d’aigua
on fondegen flotes de fulles
i branquillons, que van perdre
l’última guerra amb la tronada.

I escric per no tenir que pensar,
i no vull pensar, perquè tot està
per valorar i tot està per decidir,
que l’horitzó sempre serà de futur.

No vull deixar re per l’incert demà
ni espero que arribi aquest demà,
l’avui és prou amic, perquè m’omple,
mentre miro fotos del meu passat.