Avui neix la nova tardor.
Altra vegada, com cada any,
renaixeran uns llavis de poesia
dins d’aquesta cara de tardor.
Altra vegada, ulls verd mar
em donaran petons de sal,
mentre el vent de mestral
acarona el camí de la lluna.
Sí, avui neix, la meva tardor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.