Desig i atzar

A l’horitzó,
un sol incandescent
llença pètals de foc
entremig de núvols,
on s’aixopluga l’oblit
i alguna absència.

Més tard,
el fanal de la lluna
va pintant de sèpia
el quadre del paisatge:
encontorns de pomeres
i alguns camps erms.

S’esquitxa de tinta
l’antic pergamí,
recer de la memòria,
quan es vol teixir
el desig i l’atzar:
ni ansietat ni angoixa.