Compromès amb la vida,
em cal sortir del confort
i acceptar l’infortuni
per emprar el futur.
Mentrestant, a la fondalada,
l’estany de la paraula
em trasbalsa i assenyala
el vell ofici d’escriure.
Cada dia és un regal
que desembolico amb il·lusió,
malgrat que aquest regal
em pugui sacsejar el cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.