El ball del somriure

Tinc un absurd xup-xup
d’idees i pensaments,
que cauen per gravetat,
dins el meu propi monòleg.

Surto d’aquest garbuix,
esgratinyant el diccionari
i m’enfilo, vers a vers, a
l’efímer goig del poema.

Aquest úter emmelangeix
tot escalf intel·lectual.
Mentre busco l’excel·lència,
on balla el meu somriure.