Insegur

Enlairo una pregària
com eixerit blat de sega.
Íntim camí cap a la pau,
dolç prodigi, força intens,
que m’apropa al sembrat.

Insegur, allunyo la mirada
cap a el jardí de flors i espines,
les que em lliguen al dolor,
al flonjo parany desficiós,
on un grapat de passes fan camí.

Insegur, em trobo acorralat,
adscrit a un goig antic i secret.
Desconec si sóc amo o serf
en l’encontre, primfilat,
que em porta a sobreviure.