La boira llisca damunt de l’aigua,
com patinadora a pista de gel.
Arbres i sisques són el públic
que ara aplaudeix, ara somriu,
les figures artístiques i plàstiques.
Em sento petit davant la Natura,
només sóc un espectador més
i m’uneixo amb aquest públic,
que té bastant més criteri que jo.
Aquest paisatge em roba el cor.
dimecres, 20 de desembre del 2023
Espectador
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.