Després de cada cabòria,
surt la dèria d’escriure,
d’agafar la ploma compàs,
per dissenyar el cercle,
on encabim les idees.
Un cercle com a imatge
de perfecció. Encara que...
alguns ens estimem més
un bon triangle equilàter,
l’estructura més forta
i estable que podem tenir
i que veiem a l’arquitectura
d’una piràmide o d’un pont.
El meu triangle mental és:
filosofia-psicologia-sentit comú.
Diuen que un deixeble troba
el seu mestre, quan està preparat.
Invertint-ho, filosòficament,
un mestre troba el seu deixeble
quan està competentment preparat.
Aleshores, jo, o no sóc mestre,
o altrament no estic preparat.
dimarts, 26 de desembre del 2023
El punt del compàs
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.