A vegades, paraules marcides
volen tornar a revifar, perquè
el seu concepte s’enfila
per damunt del desordre.
El neguit fica límit
com el dring d’un càntic,
que porta el ritme digne
al fondal d’una mirada.
Apamo temps silent,
un tastet d’esdevenir,
que descriu un paisatge,
un rosari de desitjos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.