En quin país vivim?

No acabo d’entendre per què es fica tant èmfasi en el masclisme i no es fica el mateix èmfasi en el consum d’alcohol i drogues que sempre acompanyen al masclista en tot tipus d’agressions. Arran dels últims casos de denúncies a polítics, per assetjaments i agressions sexuals, hem vist com partits polítics i societat civil s’han ficat les mans al cap i s’han escandalitzat per aquesta situació. I jo pregunto:

¿Per què no ens escandalitzem també que Espanya sigui el país d’Europa amb més consum de drogues il·legals?

¿Per què no ens escandalitzem també que Espanya sigui el país d’Europa amb més consum d’ansiolítics i antidepressius? (els dos són drogues)

¿Per què no ens escandalitzem també que Espanya és el segon país d’Europa en consum d’alcohol i el primer en número de bars?

¿Per què no ens escandalitzem també que Espanya és el país d’Europa amb més prostitució tant “legal” (tolerada) com il·legal?

¿Per què no ens escandalitzem també que Lleida sigui l’octava ciutat d’Europa amb més consum de cocaïna? (Segons estudis d’aigües residuals)

¿Per què no ens escandalitzem també que a Lleida només es fan controls d’alcohol i drogues les matinades de festius, quan tots veiem cada dia, i a totes hores, conductors agressius, agressivitat que és fruit de l’alcohol i de les drogues?

Tinguem-ho clar, drogues, sexe i delinqüència, sempre van de la mà i la base d’aquest còctel sempre és el masclisme. I ara, que cadascú decideixi quines d’aquestes preguntes són retòriques i quines no ho són. I ara, al lector fumador (encara que legal, la nicotina és una droga) li recomano que encengui un cigarro per calmar l’ansietat que li hagi pogut produir la lectura d’aquest escrit i al lector no fumador que valori la possibilitat d’assumir la veracitat o no de l’escrit. Un apunt final (que sempre plantejo) les dos principals lacres d’una democràcia són: la impunitat i el greuge comparatiu, que cadascú valori el grau que tenim a Lleida d’aquestes dos lacres.