Sis reflexions per als partits polítics

1.- No es defensen les persones, es defensa la veritat i la veritat és la que és.

2.- Si denuncieu les corrupcions del partit polític adversari, també teniu que denunciar les corrupcions del vostre propi partit. Si no ho feu, no sou un partit polític ètic, sou un partit polític fal·laç i sense escrúpols.

3.- Si davant la Justícia calleu el que sabeu, esteu fent una mentida per omissió i això, a la curta o a la llarga, us desacreditarà davant una societat cada vegada més ben informada.

4.- La meva Iaia deia que el mentider ha de tenir molt bona memòria, està clar que alguns polítics no la teniu i contínuament esteu caient en contradiccions. Les hemeroteques així ho certifiquen.

5.- Entorpir i dilatar resolucions judicials, mitjançant recursos que són ficticis, ni és ètic ni és moral i sempre generen la indignació i rauxa social.

6.- A la presó no van les institucions, a la presó van les persones. Per tant (torno al principi) cal defensar la veritat, en detriment del mentider que cal ficar-lo sempre en evidència.

Per desgràcia, vivim en un país on s’ha perdut tota referència dels valors ètics i morals, i tot es vol solucionar a base de lleis (algunes d’elles èticament qüestionables), denúncies i querelles, on la mentida tot sovint surt gratuïta. Seria bo que la societat civil prengués consciència i es rebel·lés contra aquesta situació. Seria bo que tot polític mentider fos considerat un corrupte intel·lectual i fos castigat, apartat de la política i de qualsevol càrrec públic. Ho sento, malgrat la meva edat, segueixo sent un somiador, que somia amb un món millor.