(A Salvador Espriu)
Tens l’inesborrable metonímia
de tot poeta ultraferit,
com delicat orfebre
que trempa mots i paraules,
a la llum dels dos crepuscles.
Sotjador iniciàtic
de la teva pròpia hagiografia;
benaurada pregària on
unció i contrapunt són
soca-rel de la mansuetud.
Torna!, amatent i dejorn,
a glatir la teva poesia,
a engrapar noves narracions
i a enllestir l’embriac
de les cançons d’en Raimon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.