Temps i vida

Miro per la finestra,
dos coloms es persegueixen
entre branques farcides
de fulles netes i brillants
de l’últim aiguat.

No ho tinc clar qui és
el mascle i qui la femella,
però queda evident
que un mana i l’altre,
disciplinat, li va al darrere.

Fent un paral·lelisme,
elucubro i penso que
ho podem extrapolar:
El temps és el que mana
i la vida li va al darrere.