Des del promontori del far,
temptejo un entorn de foscor;
on, a ulls clucs, la nit
i la remor d’ones són
com un brunzit d’abelles
que liben la meva tristesa.
Llavors, per fer drecera,
li faig conjur al bosc,
fugint del meu esperit
encès i esquerp,
doncs em caldria fer
un gir a la meva vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.