“La poesia serveix per enriquir la sensibilitat del lector”  (José Manuel Caballero Bonald)

Hisenda emocional

Vulguem o no vulguem,
som hostes d’emocions,
dins la remor d’un riu
que asfixia a la societat
i per on suren secrets.

I en aquest llindar social
veiem cada testimoni.
Aleshores, és necessari
preveure i convèncer
per acollir la veritat.

Som animals de rialles
i xafardejos morbosos;
magres de memòria,
de contes o històries
i d’àpats plens d’oblits.
Tenim una pobre hisenda.

Port d’amor

Altra vegada, torno a ser
serf de la meva imaginació,
de la seva perenne solitud
i del seu prudent silenci.

Altra vegada, una buidor
busca noves paraules,
per omplir aquest desert
(mentre enyoro la pluja)
on florejaran flors de colors.

No sé si és un projecte,
però la imaginació, assossegada,
desplega velam i enfila rumb
per tornar al moll de l’amor.

“Fins quan als polítics els hi sortirà gratis mentir?”

Nit de nits

Hi ha una nit
que busca ser
ànima d’existència,
on poder recollir
pors i angoixes.

Hi ha nits curtes.
Hi ha nits llargues.
Hi ha nits d’estiu.
Hi ha nits d’hivern.
I nits de somnis utòpics.

Que aquesta nit
sigui nit de nits,
sense cap ombra
ni cap secret amagat,
que sigui nit d’amor.

Cinc cèntims

Reconforta veure
que no hem perdut
el nen que portem dins.
Capaços de riure
plegats i contents,
sense cap altre fi.

Descobrir que encara hi ha
princeses i cavallers
i algun que altre drac.
Trobar que la princesa
pot ser reina i el cavaller
pot assolir un reialme.

I tornar pel mateix camí,
perquè és el nostre camí.
Descobrir amb alegria
un nou amic, nova amiga,
que te’n fa cinc cèntims
i, en realitat, t’obre el cor.

“Els polítics són incapaços de prevenir els problemes, sempre van rere dels esdeveniments. Per què? Perquè són uns autèntics inútils”

Tot és finit

La font gronxa falgueres
que són esglaons del temps,
la presència del bosc
i el senyal que tot és finit.

L’amagatall de la lluna

(Quan vull sortir d’una situació)

L’horitzó marca tempesta,
però el meu dia a dia
marca festa i el desig
d’un futur d’esperança.

On s’amaga la dignitat?
Rere l’horitzó de tempesta?
Doncs bé, la meva dignitat
se’n va amb la lluna

que té un amagatall,
fet de pau i tendresa,
i faig el seu camí,
tot surant damunt la mar.

Cites d'autor anònim

“L’èxit de la vida no està en vèncer sempre, sinó en no donar-se mai per vençut”  (Anònim)

“Si de debò t’importa trobaràs la manera de fer-ho. Si no ho fas, trobaràs l’excusa”  (Anònim)

“No hem de dir tot el que pensem, sinó pensar tot el que diem”  (Anònim)

“Si volem que les coses canviïn, nosaltres hem de canviar”  (Anònim)

“El dia perfecte és anar-se’n al llit amb un somni i despertar-se amb un projecte”  (Anònim)

“No es pot fer retrocedir el rellotge, però sí que es pot tornar a donar-li corda”  (Anònim)

“No hi ha millor pregunta que una mirada, ni millor resposta que un somriure”  (Anònim)

“Quan estiguis a punt d’abandonar, pensa per què vas començar”  (Anònim)

“Envellim no quan se’ns arruga la pell, sinó quan s’arruguen els nostres somnis i l’esperança”  (Anònim)

“La llum viatja més ràpid que el so. Per això, algunes persones semblen brillants fins que les sents parlar”  (Anònim)

“Abans tenia alguns dubtes. Ara no ho sé”  (Anònim)

“Si la tauromàquia és cultura, el canibalisme és gastronomia”  (Anònim)

“Perdem la meitat de la vida en decidir com hem de passar l’altra meitat”  (Anònim)

“Mai t’has de penedir d’allò que has fet, sinó del que mai t’has atrevit a fer”  (Anònim)

(Uf!, sempre és bo reflexionar i fer introspecció)

“Pots ser allò que tu vulguis; només hi ha un obstacle: tu mateix”  (Anònim)

“No donis la culpa a la manca de sort quan el problema és la falta d’actitud”  (Anònim)

(Ho tens clar Carlos Mazón?)

“No facis un esborrany de la teva vida, potser no tindràs temps de passar-lo a net”  (Anònim)

“La vida és una contradicció: “separat” s’escriu tot    junt, i “tot junt” s’escriu separat”  (Anònim)

“Els hi diuen accidents, perquè els culpables se sentin millor”  (Anònim)

“Viu com si esperessis arribar als cent anys, però estiguis llest per morir demà”  (Anònim)

“Les intel·ligències grans debaten les idees, les intel·ligències mitges els successos i les intel·ligències petites les persones”  (Anònim)

(Polítics! Ho teniu clar?)

ALGUNES REFLEXIONS

“Tot està en funció de la nostra creença, l’incrèdul mostra la seva ignorància”

“Si el pensament és correcte, la reflexió també ho serà”

“El cinquanta per cent dels cantants joves d’avui en dia no saben cantar, només saben cridar”

“Queda clar que als bancs no els hi preocupa els clients, només els hi preocupa els beneficis”

“A Estats Units, per no dir negres diuen afroamericans. Aquí, algun dia, per no dir negres direm afroeuropeus?”

“Per a mi, els polítics són una font inesgotable d’inspiració”

“Als polítics només els hi preocupa la seva decisió, no els hi preocupa les conseqüències de la seva decisió”

“Treu-li tot el suc a la teva taronja, abans que el pas del temps no t’ho permeti fer”

“Tinc un dubte, no sé si són més pedants alguns polítics o alguns periodistes”

“Dir droga és dir agressivitat i violència”

“Dir masclisme és dir immaduresa i covardia”

“Bendita sea mi locura que supera a tu cordura”

Més que poesia

Sense buscar res, ho he trobat tot.

Seguint la ruta incerta d’una poesia metafísica,
vaig endinsar-me per l’abrupte camí de la filosofia.
I veig un horitzó que li’n diuen futur,
surti el sol o surti pluja. Dins meu també el tinc,
surti la llum o surtin llàgrimes dolces; perquè,
si blau és el cel afora, també és blau el cel a dins.

Mentrestant, deixeu-me ser un catavents de poesia,
al vell mig de la rosa dels meus vents filosòfics.
No tinc gaire més que dir, per a mi o per a vosaltres,
tinc carn damunt els ossos i sensibilitat damunt l’esperit.
I ves per on, sóc lleidatà. Així doncs, vull navegar
per aquests mars, tenint a la Seu Vella per far.

Al meu estil

Intentaré ser escèptic
o, potser, taxatiu heroi:
Vull ensumar el missatge
com assaig de nàufrag
o com dissertació de dogma.
Sí, em sembla lícit
arrenglerar la meva deriva
entre un mar de paraules,
fullejant un diccionari,
per encabir cada fragment,
cada testimoni que traspua
el meu entreverat cervell.
No tinc estil descriptiu
i, potser, se’m pot titllar
una mica de pagès del lèxic.
Però..., de què us queixeu?,
si m’agrada enarborar
i assaborir totes les paraules.

“Si vols ser savi, aprèn a interrogar raonablement, a escoltar amb atenció, a respondre serenament i a callar quan no tinguis res a dir”  (Johann Kaspar Lavater)

Espantaocells de papallones

Quantes errades podem assolir?

Per sortir de l’ensopiment
deixondeixo les neurones liles,
fruit d’una mare amb minves
poètiques i pictòriques:

Tinc retruc d’incomprensió,
conseqüència de la rauxa que
em produeix la prepotència.

Això em fa ser espantaocells,
quan algunes papallones
es volen acostar al meu prat.

Públiques gràcies Quim Monzó
per ser tan asocial com jo;
i, en el meu cas, la culpa la té
l’incivisme i la mala educació.

Amagatall d’emocions

Puc aventurar-me
a escriure realitats,
pel fullatge de paraules,
on el poema deixa
clivelles i esquerdes
per on s’entela l’esperit.

Jugo a ser vell,
a respirar anys,
per on s’atura la por
i on es reflecteix
un filtre invisible,
un amagatall d’emocions.

“Una vegada, algú em va dir: Jesús, no te n’adones que només et llegeix el 10 % de la gent? Jo li vaig respondre: Jo no escric per al 90 % de la gent, jo escric per al 10 % de la gent que em llegeix”

Rosari d’hidrats de carboni i sucres

Podem començar aquest rosari pels panellets, que ens aboquen als torrons i polvorons, que de seguit enllacem amb el tortell de Reis. Una mica més tard, ens trobem les cristines i les orelletes, i poc després els pastissos de Sant Valentí i una dolça Setmana Santa amb torrijas, ossos de sant, rovells de Santa Teresa, etc. Una mica més enllà, les rosquilles de Santa Clara i podem acabar el periple d’aquest dolç calendari amb les coques de Sant Joan i un estiu farcit de tota la cultura, força variada, dels gelats, orxates i granissats. Me’n deixo alguna celebració? Bé, ens queden els pastissos de comunions, bodes, onomàstiques i aniversaris, i encara hi podem afegir altres celebracions tant familiars, socials com laborals. Capítol apart hi podem afegir un autèntic al·luvió de pastissets tant artesanals com industrials i la gran oferta de llaminadures.

Una vegada “resat” aquest rosari, no ens ha de sorprendre l’increment constant tant de l’obesitat com de la diabetis, sobretot la de tipus II. La meva filla (que és metgessa) fa dies que em diu: “Papà, menys hidrats de carboni i més proteïna”

Poema al vent

Breu pausa primaveral
entre dos borrasques,
que ens dóna una treva
amb sol sedós i temperat,
bressolat, però, per
ventijol insolent i fred.

Aquest vell llangardaix
busca un banc a la llum
i (com estic a Santa
Maria de Palautordera)
quin millor puc elegir
que “el banc de la poesia”

Des d’on l’autor recitava
els seus versos, lliurats
a l’oratge del Montseny
i a qualsevol que el volia escoltar.
Avui, envaint el seu espai, goso
alliberar aquest poema al vent.

“Escriure és un acte de llibertat”  (Eileen Myles)

Sol emboirat

Mai és tard per a la poesia,
on trobem una filosofia
per a la nostra vida, l’esperit
que ens dóna amor a cada vers.

Aquest sol emboirat és nu;
com ho és el nostre pensament
quan exercim la nostra veu.
Poetes! No hem de callar mai!

Un vespre

Encara queda la flaire,
l’herba humida
de l’embruix de la nit.

La boira n’és hoste
d’un somni emboirat,
on el falcó troba
el seu penya-segat.

Galeria de records,
maons de paraules
i un vespre per recordar.

“Hi ha dos camins; un és la vida i un altre és la mort, i si vius a la mort, llavors has d’estar mort. I si vius a la vida, llavors has de viure. El camí que el teu cor decideix, fa que visquis”  (Bob Marley)

I tu, desgraciat, vas elegir el camí de les drogues, que també és el camí de la mort.

Hi torno

La plenamar ha tornat
amb el silenci fred
d’un oceà atlàntic.

De tanta humitat,
la sorra treu pit.
Un cranc revolta
sense trobar camí,
mentre una gavina
li posa l’ull
de la seva fam.

Enfonso els peus.
Enfonso l’esperit
i torno a somiar.

“Qui busqui respostes, que calli. Qui busqui preguntes, que llegeixi poesia”  (Martin Heidegger)

“Si volem que les coses canviïn, nosaltres hem de canviar”  (Anònim)

Tornar pel mateix camí

A vegades,
els meus sentiments cursen ordre
de desnonament al meu pensament
i així em trobo tremolejant al ras,
demanant almoina al meu esperit.

A vegades,
prop l’estació on sempre passa
l’últim tren del destí, camino
per tornar pel mateix camí,
però per l’altra banda.

Aleshores,
no sembla que estigui desfent camí;
perquè, si les roselles són noves,
vol dir que hi ha nova primavera.
A vegades, el meu camí n’és camí.

Cor de lector

Atès que els anys
m’han fet poeta,
tot filant una xarxa
de versos per construir
el pentagrama del poema.
Faig una reflexió:

A vegades, és un infern
del que vols desertar,
sortir d’un parany,
sense cap horitzó
i com projecte estèril.

A vegades, és un fals cel
que busca una actitud
displicent i austera,
per on surt l’entramat
del poema imaginat.

Neguit i anhel,
d’aquest elemental
teixit de paraules
que busca commoure
el cor del lector.

“Arriscar més del que els altres pensen és segur. Somiar més del que els altres pensen és pràctic”  (Howard Schultz)

Nit blava

Alguns vespres, el vent espargeix
un esbarzer d’idees insanes,
davant l’oreig d’algun pensament
especulatiu i poc edificant.

Són còdols feixucs, a la llera
del riu de la morbositat.
Un incendi que ens destarota
amb un rosari de contrasentits.

Malgrat tot, queda el cel obert,
que ens omple la imaginació
de nous i vells interrogants
i a l’aixopluc d’una nit blava.

Suggeriment

Sóc vell, escric versos
amb accent benvolent,
per por de caure en
només una anècdota.

És bo ser capfoguer,
on el pensament
sosté tions de flama
i un ferm colgafocs.

Ordre i mesura,
fins que les cendres
es transmuten
en nova llar de foc.

I encara puc suggerir,
a trenc de consciència,
dibuixar les arrels
que propicien el futur.