Atès que els anys
m’han fet poeta,
tot filant una xarxa
de versos per construir
el pentagrama del poema.
Faig una reflexió:
A vegades, és un infern
del que vols desertar,
sortir d’un parany,
sense cap horitzó
i com projecte estèril.
A vegades, és un fals cel
que busca una actitud
displicent i austera,
per on surt l’entramat
del poema imaginat.
Neguit i anhel,
d’aquest elemental
teixit de paraules
que busca commoure
el cor del lector.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.