Puc aventurar-me
a escriure realitats,
pel fullatge de paraules,
on el poema deixa
clivelles i esquerdes
per on s’entela l’esperit.
Jugo a ser vell,
a respirar anys,
per on s’atura la por
i on es reflecteix
un filtre invisible,
un amagatall d’emocions.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.