Poema al vent

Breu pausa primaveral
entre dos borrasques,
que ens dóna una treva
amb sol sedós i temperat,
bressolat, però, per
ventijol insolent i fred.

Aquest vell llangardaix
busca un banc a la llum
i (com estic a Santa
Maria de Palautordera)
quin millor puc elegir
que “el banc de la poesia”

Des d’on l’autor recitava
els seus versos, lliurats
a l’oratge del Montseny
i a qualsevol que el volia escoltar.
Avui, envaint el seu espai, goso
alliberar aquest poema al vent.