Sóc vell, escric versos
amb accent benvolent,
per por de caure en
només una anècdota.
És bo ser capfoguer,
on el pensament
sosté tions de flama
i un ferm colgafocs.
Ordre i mesura,
fins que les cendres
es transmuten
en nova llar de foc.
I encara puc suggerir,
a trenc de consciència,
dibuixar les arrels
que propicien el futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.