Vulguem o no vulguem,
som hostes d’emocions,
dins la remor d’un riu
que asfixia a la societat
i per on suren secrets.
I en aquest llindar social
veiem cada testimoni.
Aleshores, és necessari
preveure i convèncer
per acollir la veritat.
Som animals de rialles
i xafardejos morbosos;
magres de memòria,
de contes o històries
i d’àpats plens d’oblits.
Tenim una pobre hisenda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.