Nit blava

Alguns vespres, el vent espargeix
un esbarzer d’idees insanes,
davant l’oreig d’algun pensament
especulatiu i poc edificant.

Són còdols feixucs, a la llera
del riu de la morbositat.
Un incendi que ens destarota
amb un rosari de contrasentits.

Malgrat tot, queda el cel obert,
que ens omple la imaginació
de nous i vells interrogants
i a l’aixopluc d’una nit blava.