(Reencarnacions metafòriques)
L’ocell
Vull tornar a ser ocell
i piular damunt la branca
del teu esperit, a l’arbre
que el teu edèn dóna vida.
A vol ras, vull resseguir
les flors d’aquest jardí
i aturar-me a la llosana,
a la finestra coronella
del bessó del teu zodíac.
Allà, el sol naixent em durà
la primavera de primaveres
i podré vetllar el teu somni
amb el bes del teu somriure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.