A la rotllana dels ulls veig
el gest de la seva mirada,
cariàtide d’aparador, dins
una superfície plastificada.
Hieràtica, damunt la tarima
i pregonant un producte.
Res tinc a veure amb
aquestes ninetes blaves,
envoltades de sol d’estiu
i proclamant les vacances.
Estic lluny d’aquest cel,
arena i palmeres corbades.
I estic molt lluny del gest
de la seva mirada blava.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.