(Reencarnacions metafòriques)
L’isard
La neu m’empeny.
Surto dels meus riscos,
buscant clapes d’herba
al peu de la muntanya.
Riscos de paraules
i herba d’emocions,
per nodrir pensament
i tendres sentiments.
La vida em condueix
per corriols desconeguts
i fora dels meus riscos
només queda l’enyorança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.