Cròniques d’Itaca

Algunes persones es qüestionen per què a la democràcia espanyola passen coses que, sembla, no passen a altres democràcies europees. L’explicació és ben senzilla, a Europa totes les dictadures van perdre la guerra i tots els dictadors van morir en ella. Espanya n’és l’excepció. Aquí la dictadura va guanyar la guerra i el dictador va morir al llit i de vell.

Per tant, hem d’analitzar les dos situacions a partir de la psicologia del guanyador-perdedor. El guanyador d’una guerra s’imposa en temps de pau amb la mateixa fermesa que ho va fer en temps de guerra. A Europa els perdedors van estar obligats a claudicar i a adaptar-se de forma submisa a les seves respectives democràcies, mentre que a Espanya va ser a l’inrevés i van ser els demòcrates perdedors els que van tenir que adaptar-se i claudicar, de forma tant submisa com humiliant, davant d’un règim autocràtic, nascut de la victòria d’una guerra. Règim autoritari que tenia els seus fonaments amb la fusió militar i religiosa que el mantenia i esperonava. I ho feia amb supèrbia, prepotència i baixa qualitat intel·lectual, que encara perdura en alguns àmbits socio-polítics. Els vencedors no valoren mai la intel·ligència del perdedor, només el sotmeten per al seu propi benefici, perquè l’esclavitud pot ser tan física com intel·lectual o social.

Amb el temps (sort que el dictador no va tenir cap fill home) el règim és va dulcificar, el suficient com per poder assolir una potencial democràcia a la seva mort. Democràcia que s’ha esdevingut imperfecta, perquè encara queda latent l’empremta agressiva i prepotent que sempre té el guanyador; i el pòsit militar que, amb l’excusa de la integritat territorial, vol controlar i imposar la rectitud del seu pensament. En cap moment es valora l’ètica o drets històrics, només es valora una legislació impositiva en forma de constitució. Això es pot comprovar en tots els estaments de l’estat espanyol, començant per la formació acadèmica militar dels membres de la Casa Reial i acabant pel règim militar que regís dins la Guàrdia Civil.

Sí, costarà molt temps esborrar el rastre de totes les referències i privilegis dels que van ser adeptes fidels a la dictadura. En la seva memòria històrica, sempre tindran el pòsit que “ells” van guanyar la guerra.