(Reencarnacions metafòriques)
La sargantana
Recordo el dia que...;
sí, em vas tallar la cua.
Va passar massa temps
a créixer aquest governall
que serva el meu cos.
Ara (que ja tinc timó),
suraré per les pedres,
buscant calor de sol
i em cruspiré insectes que
durant anys ens han fiblat.
I si aquestes abruptes pedres
no t’agraden, o són llunyanes,
buscarem altres, més adients,
on ningú pugui acostar-se
a criticar o a qüestionar-nos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.