Moneda virtual

Hi ha una moneda virtual que a la seva cara hi porta un “Si” i a la seva creu hi porta un “No”. És una moneda tan nova com antiga, de curs legal tant en filòsofs com en sofistes, tant dins de la tècnica com de la ciència. Aquesta moneda no deixa de ser una dicotomia maniquea, dins una societat insegura i manipuladora. Aquí, tothom pontifica i, aleshores, es treu la moneda per pagar el discurs categòric del “Si” o el discurs categòric del “No”, només cal veure o escoltar les tertúlies de ràdio i televisió, on és més important que prevalgui el narcisisme polític, acadèmic o intel·lectual que el dubte raonable de la veritat. Millor dit, de la veracitat; ja que, la veritat absoluta segurament no la té ningú.

Ai!, que saludable és dir un “No ho sé” o un “Potser” i fer-ho des de la vessant filosòfica que porta a terme la premissa del creixement del pensament humà a partir del dubte. El dubte ha estat el motor del progrés i ha enriquit aquest pensament, mitjançant l’especulació filosòfica.

Estimat lector, si tens i fas ús d’aquesta moneda del “Si” i el “No”, t’aconsello que la guardis al banc de la memòria, és l’únic lloc on potser li trauràs redit; perquè, en el teu dia a dia, surt més a compte la moneda on tant a la cara com a la creu i fiquin “No ho sé” o “Potser”. No tinguis por de dubtar, els grans homes al llarg de la història de la humanitat no han fet altra cosa.