dimarts, 14 d’agost del 2018

Cel rogenc...

(...pluja o vent)

El sol fa el niu
per enllitar-se.
La lluna no hi és,
no té prou fe
per tenir cos
i cor de somni.

Nit de llampecs,
de fulles esteses.
Pluja i vent també
tornen a fornicar
per parir fang verge.

A l’horitzó,
trencat de núvols
que obren la porta
a l’estrella polar,
la que, per fi!,
assenyala el nord.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.