Com un naip, la meva mà
està marcada. No sóc jo
qui la fa guanyar, perdre
els seus desafiaments: estima,
parteix el pa, acarona,
recull el llenç de la vanitat,
mesura el rasant de la mort,
accepta el preu
de la vida.
Però no sóc jo
qui la va fer a la seva imatge,
virtut i crim junts
amb idèntiques armes
en la pugna. Davall la seva pell
volca l’atzar
els seus obscurs triomfs, juga
el meu propi cor a desbancar-me.
José Manuel Caballero
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.